Al contingut

Apostrofació de la terminació O

Laterminació O del substantiu es pot ometre, i hom escriu un apòstrof en comptes de la terminació O. Aquesta omissió només és possible quan no hi ha darrere les terminacions J i N. Oralment l'accent es manté a la mateixa vocal com si la O encara hi fos.

  • turmentoturment' (turmEnt')
  • historiohistori' (historI')
  • metroometro' (metrO').
  • ĉieloĉiel' (ĉiEl').

No es pot posar un apòstrof en substitució de la terminació -A, terminació -E o terminació verbal. Aneu amb compte perquè tampoc es pot apostrofar les terminacions -ON,-OJ i -OJN. Har' sempre és igual a haro, mai a haron, haroj o harojn.

En els mots correlatius que acaben en O la vocal final "o" no és una veritable terminació -O, per això no es pot substituir per un apòstrof. Per tant, no es pot usar ki', ti', i, ĉi', neni'enlloc de kio, tio, io, ĉio, nenio.

Apostrofació de la

La vocal "a" de l'article definit la pot ser omès i substituït per un apòstrof → l'. Es preferible fer servir aquesta forma abreujada només darrere preposicions que acaben en vocal: ĉe l', tra l', pro l'

  • Liberigu nin Dio, de l' sovaĝaj Normandoj! - Déu, allibera'ns dels normands salvatges.

Fixeu-vos que l' s'escriu com una paraula a part: de l' maro (no de l'maro, ni del' maro).

Sobretot en poesia

Els apòstrofs són emprats sobretot en poesia per evitar excessives vocals.

Post longa migrado sur dorna la voj'
Minacis nin ondoj de l' maro;
Sed venkis ni ilin kaj velas kun ĝoj'
Al verda haven' de l' homaro.
Post longa batalo, maldolĉa turment'
La stela standardo jam flirtas en vent'.

el La Tagiĝo de Antoni GRABOWSKI

En un ús habitual de la llengua els apòstrofs no són gens freqüents. En la llengua parlada l'apostrofació a penes existeix.

Dank' al

L'apòstrof s'usa tradicionalment també en l'expressió dank' al, que mostra la causa de quelcom bo, = "per la influència favorable de". Dank' al apareix en tot tipus de llenguatge, així com en la parla:

  • Jes, dank' al Dio, ĉio estas en bona ordo. - Sí, gràcies a Déu tot està ordenat.
  • Dank' al lia instruado mi sukcesis en la ekzameno. - Gràcies al seu ensenyament vaig superar l'examen.

Amb el mateix significat hom pot fer servir danke al.

Un'

Quan es calculen cops, ritmes, etc. es pot utilitzar una forma breu apostrofada del numeral unu:

  • Un'! du! un'! du! — La soldatoj marŝis. = Unu! du!... - Un! dos! un! dos! - Els soldats marxaven.
  • "Un', du, tri, kvar", li kalkulis laŭte. = Unu, du... - "Un, dos, tres, quatre", calculava en veu alta.

Un' tan sols pot aparèixer aïllat, com una interjecció, com als exemples esmentats més amunt. No pot trobar-se en frases ordinàries. No és pas possible, per exemple: Mi havas nur un' amikon Només pot ser: Mi havas nur unu amikon.

Tornar a dalt